Mida del text: A | A | A
  Presentació
Presidents
Secretaris generals
Seus des del 1907
Patrocinadors del centenari
Contacte

La Muixeranga

Més que una dansa, la moixiganga (també coneguda en algunes contrades del País Valencià amb el nom de muixeranga) és un conjunt de quadres plàstics —balls, torres, figures— amb intenció representativa i simbòlica. Els seus orígens històrics es daten al País Valencià a principis del segle xviii. Pel que fa a la procedència del mot, hi ha diverses opinions:
— hi ha qui defensa que és un mot d’origen àrab (mochain ‘emmascarat’);
— hi ha qui el relaciona amb les antigues desfilades, processons o festes públiques amb comparses i gent disfressada.

Coneguda a la Catalunya Nova com a «antic ball de valencians», podem afirmar que la moixiganga és el precursor i el precedent més immediat del món casteller del Principat.

Diverses poblacions del País Valencià han pogut mantenir-la en la seua màxima esplendor: Algemesí, l’Alcúdia, Titagües..., tot i haver patit forts períodes de decadència que gairebé la feren desaparèixer.
 

Actualment, la renaixença d’encuny nacional, en el sentit més fusterià del mot, n’està fent possible la restauració a altres pobles i altres comarques on històricament també es representava.

El simbolisme de la moixiganga, en la seua figura més emblemàtica, la torre humana, ha esdevingut per als catalans del País Valencià quelcom més que una mena de competició d’altura... Ens hem inventat una resposta alternativa visual i sonora, d’autoafirmació com a poble digne i lliure —que diria l’Ovidi—, enfront del cant jocfloralesc, submís, sucursalista i provincià d’un «himno» alienador i força «regional».

Som resistens per obligació, necessitat, voluntat i convicció. I amb aquesta intenció nacional i simbòlica pugem des del País Valencià, com a catalans perifèrics, per felicitar-nos pel centenari de l’Institut d’Estudis Catalans, i per dir-vos també allò de...

UNA TORRE,

UN POBLE!!

Puja

Mapa web · Informació Legal · © Institut d’Estudis Catalans · 2006 · Tots els drets són reservats · crèdits