Presentació
La sessió acadèmica celebrada al Palau de la Música Catalana, el dia 16 d’octubre de 2006, obre amb tota solemnitat els actes del I Centenari de l’Institut d’Estudis Catalans. Una efemèride que correspondria celebrar l’any 2007, però que hem avançat per encabir la commemoració del centenari del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, veritable motor indissociable del que, al cap d’uns mesos, fou l’Institut fundat per la Diputació Provincial de Barcelona sota l’impuls d’Enric Prat de la Riba.
Hem volgut també que la conferència inaugural fos pronunciada pel professor Joan Massagué, com a exponent actual de l’aportació d’un professional català a la comunitat científica internacional i al coneixement en debutar el segle XXI.
Val a dir que els impulsors de l’Institut d’Estudis Catalans van concebre aquesta institució amb una visió del país moderna, universalista i orientada cap al progrés. Era pel juny del 1907,
|
|
|
i aquells emprenedors actuaven persuadits que el catalanisme no havia de ser tan sols una eina de reivindicació política, sinó que havia de deixar també la seva empremta modernitzadora en la societat més enllà de la industrialització i l’autonomia. Aquella generació del Noucentisme va saber fer de l’IEC l’Acadèmia del més alt nivell en la ciència i el coneixement. Una actitud capdavantera que duria a la creació del Servei Meteorològic de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona o a la recuperació de l’art romànic català, sense oblidar, evidentment, l’establiment de la normativa lèxica del català.
Vertebrat ara en cinc seccions —la Secció Històrico-Arqueològica, la Secció Filològica, la Secció de Ciències i Tecnologia, la Secció de Ciències Biològiques i la Secció de Filosofia i Ciències Socials—, i dos-cents trenta membres actius, i amb vint-i-sis societats filials i més de vuit mil cinc-cents socis i sòcies de tots els territoris de llengua i cultura catalanes, l’Institut és part essencial de la vida acadèmica.
L’Institut es va posant al dia tot adaptant-se a les demandes de la societat moderna, des de la renovació de les matèries objecte dels seus estudis fins a la utilització de les últimes tecnologies en el tractament de la informació.
A través de mil vicissituds, incloent-hi la persecució política més cruel i prolongada durant la meitat de la seva existència, l’Institut ha servit a la cultura i a la ciència amb eficàcia. Ara que commemorem el seu primer segle de vida, l’Institut d’Estudis Catalans referma el mateix esperit emprenedor, ambiciós i universalista que va moure els seus fundadors l’any 1907. Ho continuarà fent amb la mateixa vitalitat, convicció, compromís i amor al país.
Salvador Giner
PRESIDENT DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS
|
Puja
|